A L’ABRIC DE LES ESTIMES...

 CONSTANTIN BRANCUSI
 (1876-1957) " El Petó"

                                       



A L’ABRIC DE LES
ESTIMES...!



Molt a poc a poc, 

l’amor fluirà
a dintre d’un cor enfurismat,
i, en assolir la capacitat 

per a sentir-ne les 

espurnes amorosides,
no voldrà regressar-hi
als conreus encordats.


Voldrà amb cordills 

de sedalines
guarir d’aquell amor, 

que tristament,
el va abandonar als meandres
d’un riu, on de tant en tant,
escasseja d’aigües límpides.


Per molt que vulgui asseure’s
a sobre de coixins amollegats,
en sentir-ne platerets 

que li facin espicassar 

les seves emocions,
no podrà esmerçar-se 

per més temps, estovant les seves natges acomodatives.


Aleshores, anhelarà viatges
amb èlitres d’esperances,
i, sabent que ja no comptarà
amb massa anys per viure,
desitjarà que tot s’allargassi
fins i tot, li'n donarà per inventar màquines, que perllonguin anyades
amb propòsits d'eternitat.



Molt poc a poc, l’amor, un jorn, s’instaurarà a les seves entranyes i, les seves cèl·lules hostils, s’impregnaran d’assuaujades membranes de melassa, que només ressonaran amb tot allò concernent a les querences.


Tanmateix, escridassarà a les
forces vives de la Natura, què
li retornin el què amb tanta
fúria hi va rebutjar.


D’ell, tan sols d’ell, depèn que
l’amor s’estableixi o que s'enfugi per sempre.







Adela Payá i Prats                
              💜