 |
|
PAUL
GAUGUIN ( 1848-1903 ) " Camperoles Bretones "
|
A CONTRACORPètals acolorits de rosaenlluernaven els nostres rostres,d’aquell arbre de cos blanquinósque als capvespres,ens feia agombolar-nos-ende rialles i, on a sobre delseu brancam, totes dues, forçaenjogassades, s’hi penjàvemd’amagatalls..N’érem nenes descurades,que de totes les bocinallesgaudíem, envoltades de remorsi, de guspires per tots aquells arbustsi, matolls que tant ens encisaven..Dels pins als ametllers, dels anouersa les figueres, dels perers a les bresquilleres,dels pomers a les vinyes, de les tomaqueresals cogombres, de les pebreres a les lletugues,omplint-nos els musells de fruita i, de verdurarampinyada i, perseguides pels amos,que amb mots grollers, sempre ens amenaçaven..Menjàvem tant i tant que a la nit no en teníemde gana i, només volíem que jugar i fer esclafirel riure....Els progenitors, sempre ens obligaven a manducarel que mai no ansiejàvem i, quan tu i jo ens miràvemals ulls, ens fèiem ganyotes i, guspirejàvemper tornar a escapolir-nos-en de tota aquellaatzagaiada...Ens sentíem lliures i, ens delectàvem per viurecom ho feien els animals i, com ells, no desitjàvemésser amansides...Passàvem molt de temps complaent als pares,i, ells, mai no podien entendre que només tinguéssimapetència, per tot allò, que de la terra brollava..A la nostra infantesa, les mans dels nostreseducadors, ens farcien a clatellades,i, nosaltres ens entossudíem a dir que nomenjaríem cap tipus d’animalets...A tots els ocells els hi alertàvemde que ben aviat n'haurien de fugir,abans que els caçadors amb les seves escopetesels hagueren de matar...Doncs, els teuladinscontinuaven amb la seva xiuladissa,mai de la seva joca no s’hi bellugaven, fins quearribaven els homes armats i, els arravatavenla seva vida....Nosaltres, aleshores, ploràvem tant i tantquè ni a la taula anàvem asseure’s, des de lluny,miràvem amb ràbia, com els grans se'n nodriendels seus assassinats....Tot seguit, ens vam adonar de quevivíem a dintre d’un món que gens ni mica no ensagradava i, que n’hauríem de fer un munt decoses per enderrocar el que no ens ressonavaa dintre nostre...Ens faríem hortolanes de conreusecològics.....Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada