Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dilluns, 11 d’abril del 2016

DEL COLOR DE LES FLAMES...


             

Scadoxus multiflorus:
flor de sang   

               


DEL COLOR
DE LES FLAMES...!


Ja de ben joves, estimat,
ens empaitaven les ombres
juganeres,... nosaltres que n’érem
fets de flors de guspires,
què espetegàvem entre els
esclafits de fusta crepitant,
què a tothom enlluernàvem
amb les nostres flamarades.

Les obagues, ben enfosquides,
romanien a l’aguait,
feien ressò
de les nostres llums, mentre tu i jo,
ens enrojolàvem, cada vegada
de pètals més envermellits.
Lluíem de corol.les entreobrint-s’hi
desprenent essències de magnòlies
amb regust de gerdons..

Al nostre voltant tot s’acoloria
de lluïssors;
n’érem flors de brimarada,
enllumenant els paratges a les nits;
on les llunes dormilegues
s’acotxaven entre vànoves endolades.

El què no sabíem, aleshores,
n'era que un grapat d’ens aombrats,
teixirien xarxes cristal·lines
 on poder ofegar-nos
al fons dels aiguamolls i, ja xopats
de vitralls opalins,
als últims pètals vam poder
metamorfosar-los per peixos
esblamats, sota la condició que un
dels dos, n’hauria de fer la clucaina.

Tu hi vas marxar, estimat,
ascendint als cels
amb un cos de garlandes candents
i, ens vas llaçar amb fils de purpurines,
on de tant en tant,
venies a esplaiar-te amb tots nosaltres.

Els firmaments i, les aigües, n’havien pactat la nostra retrobada a les nits de lluna Creixent.
Tu, com estel llumener, a l’airecel
llampurnejaves,
trenaves de bell nou,
les nostres gansalles i, ens gronxaves,
fent-nos giravoltar al dessota
de les onades,
mentrestant, els guardians aigualits,
als baguenys retenien a dintre de les coves submarines.

La vida hi va tornar de nou a rellucar de dintre dels nostres cors.
Brodàvem de jocs tots aquells buits
què en el passat vam atapeir amb els devessalls de les nostres llàgrimes.

Hui per hui, estimat, vull dir-te’n
que on s’arrelaven els nostres plors,
ara rebrollen aquelles les nostres
poncelles, totes envellutades del roig fulgurant, ....eixes, tu ja ho saps,
han segut, hi són i, seran tostemps, les nostres flors: les flors de foc...!




Adela Payá i Prats
       



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada