MULLER- SIRENA...

                                             
JOHN WILLIAM WATERHOUSE
( 1849-1917 ) " LA SIRENA "


                                             

MULLER- SIRENA

A la mar ha marxat
amb cos blanquinós,
vaixells ha construït
amb els seus enagos,
fins que els ha vist
naufragar al dessota
de les aigües blavenques.

Guspires de calfred
al seu cos nu, aclaparen,
que amb textura de porcellana
el pèlag, de pinzellades d’atzur,
la ha tenyida amb molt de zel.

Raigs de Sol llumeners, a tota d’ella
per fora, la perfilen de tonalitats
esgrogueïdes, acaronant-li la seva pell de carícies llamineres..

Als seus peus de neu,
llengües d’aiguamarina, xuclen,
fins a engolir-se’ls a tots dos
en un mateix llampec.

Amb braços d’ales d’eburni i,
figura de muller pendulada,
un polp l’ha enroscada
i, amb ell, un vals de miralls
salabrosos, dansen, tots dos alhora..

Capbussada al bell mig de la platja,
ha ressorgit tota acolorida
d’aquarel·les verdosenques.

Les brises li esbullen les seves
escates renascudes i, una cua
d’aletes bífides
les seves dues cames, les
han difuminades per sempre..

Una sirena a la mar, tots els dies n’és,
adés nedant i jugant amb les onades,
adés caçant peixets de colorets..

Els pescadors se la miren amb ulls
desorbitats, no saben si han d’enxarxar-la
a les seves malles, o han de menjar-se-la a besades...!



Adela Payá i Prats