RECANCES...

EMILIO PINA LUPIÁÑEZ
 ( 1937 ) " El Beso "

RECANCES...!

Encara no s’ha atrevit a deslligar
la seva llengua dels llaços llagoters,
què com fulles arronsades per les
ventúries, cantussegen balades
ensordidores.

Retruny de mots absentats,
s’expandeixen per les airines.

Sospirs de l’ara i, guspires del passat
l’emplenen l’ànima d’angoixes,
transitant d’un lloc a l ‘altre
com libèl·lula dansarina.

Proper als cels negres
de les nits i,
als cels blavencs dels dies,
al seu cor el trasbalsen
sagetes emmetzinades de dols,
esperant amb placidesa
el seu replegament,
al niu on s’hi arrupeix.

Dels firmaments s’hi despengen
núvols d’esquellerincs, a sobre
de les teules penjadisses,
anuncien l’arribada
dels guardians recollidors,
i, malgrat què les paraules
segueixen emmudides,
a l'hora esmorteïda dels esbufecs,
tres vocables sibilants, delejarà
per pronunciar-ne, lamentant
cent mil vegades, no haver-los
vocalitzat temps enrere i,
més encara,
no haver-ne tingut la coratgia
de transformar-los en esdeveniments.

El tren de l’aurora, ara travessa
el món sencer, amb els seus tres xiulets,
cobejant deliris, per fer-ne parada
als olivars i, als prats on creixen
campanetes malves......Mentre,
un home d’atzur, a les nits enlluerna
amb el seu vestit d’estel refulgent








Adela Payá i Prats