DESARMÒNICS...

            

                                  
  Gustave Caillebotte ( 1848-1894 )
 " Carrer de Paris en un Jorn Plujós"
 



 DESARMÒNICS...!

Arraulits a frec de les nostres pells,
l’aigua ens hi feia companyia.
Ens cantussejava la nostra cançó,
gota rere gota, amb els seus
acords d’escorrims.

No obstant això, tot hi va ser
tan mudadís,
tan dissemblant,
tan contradictori,
que fins i tot,
la pluja, de sobte,
s’hi va engarjolar
a dintre de les nuvolades,
inflant globus a punt
d’estavellar-se’n,
mirant-nos fixament
amb ulls de carbonissa
i, amagant-s’hi de nosaltres dos.

Nosaltres, dues gotes d’aigua
desiguals:
una, de sal, l’altra de mel,
una, feta de cristalls,
l’altra embolcallada
de paperines.

Dues llàgrimes bellugant-s'hi
pels camins contraris:
una, cor endins,
l’altra, fent d’espill de lluna.

Remoreigs de cantarelles
solfejades
amb notes dissonants,
component balades
desafinades.

Un, arrapant-s’hi a la terra,
fent-li clotets de rellucs,
amollint-se a sobre de coixins
emmidonats;
l’altre, encegant-se d’estels,
viatjant pels forats negres
amb ales argentades,
envers unes altres constel·lacions.

Amor silenciat, atapeït d’afiblalls,
de cofres barrats,
rovellant-se d’encanteris i,
de sortilegis,
ajupint-se al dessota de les
cobertes.

Aixopluc de les aigües
estancades....!

Un despropòsit de rebomboris,
una annexió d’ànimes contraposades...!
Eclosió de contrarietats...!

Un amor diluviat, per a contraure’s
a dintre de butllofes de ceruli,
embegut per l’airecel, on a altres
paratges, n’hi hauria d’esplaiar-s’hi
amb devessalls de xerinoles.




Adela Payá i Prats