DISFRESSATS DE PALLASOS...

Aurelio Canessa ( 1899-1975 )

 " Nu femení i Pallassos "

                              
                       

DISFRESSATS
DE PALLASOS...

( UN Mini-Relat )

Avui, han vingut els pallassos,
representen una petita obra
que s’anomena: “ Els fingidors”...
S’han disfressat amb rostres
de benaurança i, perruques cargolades
de rínxols esgrogueïts,
porten vestits brodats de flors,
i, botes amb esperons,
que han bescanviades per sabates
allargassades folrades de setí,
els seus cavalls al carrer renillen
de tan esgotats que ells hi són...

Parlen amb veus dolces, fent veure
quanta tendresa aclaparen a dintre
d’ells....Llueixen de mans marmòries,
amb escultures d’ungles cisellades
i, de llavis carmesí, que els arribin
fins les orelles, acolorits abans
de la seva actuació..

Et diuen el que no hi senten, et parlen
del que no cobegen, i et fan creure que
són els teus amics i, quan te n’adones
t’han traït amb somriures d’infants
i, les seves urpes t’han esgratinyat
tot el teu cossatge...
Quan has anat a cercar-los, no els has trobat
i, de pas, han lladrunyat les innocències
de tots, que a dintre dels seus sarrons
de bruixots, han amagades....

Al bell mig, de la plaça, el pregoner del poble
anuncia la mort d’un home endrapat pels cucs,
tot els putxinel·lis esgrogueïts fan esclafir
el seu riure i, es mouen com guiats per
fils, que fan articular els seus moviments;
a les butxaques de les seves amples camisoles
avui curullen granotes......Se les sent raucar..!
La xirimita s’ha silenciada....!
Tothom lamenta aquesta desventura
i, els emmascarats aquesta nit faran
de les seves,....
Avui els gripaus amb els seus verins seran
els protagonistes d’un altre atemptat....

Mentrestant els fantotxes de torn,
amb les seves panxes ben rodones
s’engoliran de més sofrences, que a tothom
aniran injectant de mica en mica,
deixant-los ben escurçats de tendreses...

Un titella s’apropa a una dona enamoradissa,
desfullant una margalida al davant d’ella,
fent rodolar el seu cap d’esquerra a dreta
com volent omplir-la de males notícies,
i, al caure el vespre, el seu estimat se’l
troben ofegat, nedant per sobre de les aigües
del riu Francolí.....

En acabar la funció els dos morts ressusciten,
espolsant-se la pols blanquinosa, els homes
panxuts s’hi lleven les capes ben grossudes
de cel·lulosa al voltant del seu tronc,...

Tots aplaudeixen....!



Adela Payá i Prats