Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 27 d’abril del 2016

MARE MARETA...



                                   
 

 

MARE, MARETA...!


Mare mareta, Mare Natura,
emplenada de tantes i tantes
coloraines,
sempre acollint-me de
menudeta i, de ben granduseta
també,
amb mans de brancalls,
amb dits de fulles tendres;
on tostemps em llepaves
les meves ferides i, amb
pètals de flors em feies
cataplasmes.

Tu, mareta meva,
què em gronxaves amb braços
de cel i, em feies carantonyes
amb llavis de núvols rosats,
cantussejant-me cantilenes
de dolces brises dansarines
i, fent-me petons de fruits
saborosos.


Mare mareta, Mare Natura,
què a tothora, per mi vingueres
a deslliurar-me’n de totes les
cuca-feres i, què em vas presentar
els amics dels boscos:
les fades,
els donyets i, els éssers de polsim;
amb tots ells, m’hi vaig enjogassar
durant moltes estonetes.

Dels perills m’alertares, fent-me
senyals amb bengales de lilàs i de
safrà;
als guardians m’enviares, per tots
els flancs, ells, en tot moment,
d’humans disfressats, m’alliberaren
de les emboscades i, dels paranys.


Mare mareta, Mare Natura,
que quan tremolava de por,
m’escalfaves amb rajolins solars
i, de vestits de llanternes daurades
m’empolainaves.


Quan el cor el tenia ben esgarrat
de tanta solitud amuntegada,
amb calidesa, m’obries les portes
dels arbres i, a l’interior d’ells,
em deixaves passar,
on a recer del caliu, un savi vell
i, uns nens de color maragda,
em custodiaren dels turments
i, de les sofrences, donant-me
a beure pócimes d’herbes
selvàtiques i, narrant-me antigues
històries d’un temps endarrerit.


En tant que la meva ànima, ja jeia
alleugerida, m’esparpillava de sobte,
en mig de la nit, on uns centelleigs
de lluna blavenca, pel meu finestró
s’hi reflectiren,..... Llavors, viatjava
amb uns noiets abillats de neules
d’atzurita.

Per l’airecel s’enfilàvem, jugàvem
a conillets a amagar amb els estels
i, amb una lluna capritxosa, que tota ennuvolada, s’hi desfeia en esborralls.


Mare mareta, Mare Natura,
sinó fos per tu, ja fa temps
què en aquest planeta no hi seria..
Arropa’m al teu llit de garlandes
argentades i, conta’m el conte
del viatger dels estels.






Adela Payá i Prats











                                         


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada