PIERRE AUGUSTE COT
( 1837-1883 ) " La Tempesta "
SI TU….!
Sí tu m’haguessis deixat
estimar-te i, tu t’haguessis
atrevit a conèixer l’amor,
les onades a vorera de mar,
arran de les nostres empremtes,
ens haguessin fet regals
aprofundits
a dintre dels flascons
de vidre, on a cada interval
de temps, els oceans ens
haguessin parlat de tots
els seus secrets segellats,
que a ningú mai, no els
van voler desvetllar.
Sí tu m’haguessis deixat
estimar-te i, tu t’haguessis
atrevit a conèixer l’amor,
als cels, les fades d’atzurita,
haguessin brodat els nostres
noms amb llampurneigs platejats
i, fils de purpurines, on tu i jo,
haguéssim pogut gronxar-nos
totes les nits de les estrelles,
fins a fer-ne desaclucar els ulls
sonrosats, de totes les aurores.
Sí tu m’haguessis deixat
estimar-te i, tu t’haguessis
atrevit a conèixer l’amor,
haguéssim agrandit les nostres
dues ànimes, fins a fer-ne
eixamplar les nostres ales
replegades,
i, a altres mons de sortilegis
n’haguéssim viatjat,
només pel deliri i, el goig,
d’expandir-ne el nostre amor
envers la creació d'unes
novelles galàxies,
a les quals, les haguéssim batejat
amb els nostres noms entrellaçats..
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada