PASSEIG DE CERVANTES
A ALCOI
PESSICS D’UN TEMPS
ENRERE....
El sòl d’aquell passeig, tot ell,
s’hi va quedar entapissat
per les teves besades,
enllà s’hi van jeure, esteses
a sobre de les roges llambordes.
Cada vegada, que m’endinso
al bell mig d’aquest bulevard,
entre les arbredes,
se m’omplin els llavis d’eixe regust
amarg, dels teus llambrots fugissers,
que hi fan escridassar, de sobte,
als meus ulls, els qual s’hi neguen
a fer-ne devessalls de regalims.
Les meves llàgrimes d’esmaragdes
les penjo de les fulles verdes
dels arbrissons i, així és, com puc
transitar pel meu itinerari d'aquella
rambla emplenada de records,
sense tenir-ne que cercar
cap tipus de mocador.
Les rajoles vermelles m’obrin
els teus llavis i, cadascuna d’elles,
en mostra un llenç de ben diferent;
avui, que tenia ganes de gresca,
me n’he enfondit al quadre de Henry
Toulouse- Lautrec, au Molin Rouge,
i, tot el meu trajecte n’ha transcorregut
en un ball incessant de moltes piruetes.
Quan me n’he adonat, tota desendreçada,
ja n’estava en un altre indret, que tu
mai no hi vas conèixer.....Aleshores, només
he d’agrair-te el fet d’haver-ne
ornamentat aquesta avinguda, amb tantes
i, tantes pintures i, a més a més,
totes de la meva complaença.
Gràcies, a aquest gest teu, tan inesperat,
frueixo dels meus passejos
per aquest entorn tan pictòric....!
Demà ballaré amb un senyor,
home pèl-roig, aprofundida al quadre
d’August Renoir que va anomenar:
Ball a Bougival...!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada