Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 13 d’abril del 2016

RETROBANT-S’HI ENTRE ESTÀTUES…

Sculpture Art " The Kiss "
Auguste Rodin ( 1840-1917 )


            

RETROBANT-S’HI
ENTRE ESTÀTUES…


( Relat curt )



Uns àngels d’alabastre han caigut
per sobre del rierol, neden fins
a esvair-se'n, enfonsant-se a poc a poc.
Ara de colors grisencs i, tots cargolats
d’heures, s’hi acomiaden per a no deixar
cap rastre de la seva existència
als jardins....

La seva eternitat, se n’ha dissolt en un breu
instant, humitejats al dessota de les aigües
dolces i amansides...

A una de les seves peanyes, un desconegut
tot despullat, s’hi ha instal·lat:
el seu cap ha ornamentat amb una corona
de llorer, a l’esquena s’ha enganxades dues ales,
fetes amb plomes d’estruç, i a les seves mans
duu un ramell de flors de lilà...
Tothom ha fet esclafir el seu riure en veure’l
al damunt del pedestal i ell, tot quiet i parat
com un ninot, ni es mou...Transcorrien les hores,
àdhuc uns quants dies i, les flors seguien
tal quals, sense marcir-se’n...
Ni un pètal de menys, se les trobava a faltar...
La quietud de l’home sorprèn a tothom i, passat
un cert temps, ja se li n'ha batejat amb el nom
de l’àngel florit.....

Del seu cossatge, tot emplenat d’esbaldrecs,
rebrollen corol.les malves, els dits
els té a vessar de nous rellucs...

Ja ni és discuteix que sigui o no sigui d’humà,
tothom n’està convençut què n’és una estàtua
ben peculiar...

A frec del socó, n’hi ha una inscripció que diu
així: “ Fins que no arribi ella, per a recollir-ne
aquestes flors, no baixaré d’aquest
basament...”

Temps a venir, ja essent un home vell,
se’l veia encerclat de més i més matolls
de florades, tan ocultat ja s’hi trobava,
que ni se’l podia entrellucar...
La seva pell la tenia tan emporprada,
que feia que no se’l pogués distingir
a l'entorn del paratge...

Va succeir que de sobte, una dona
abillada de blanc sepulcral, 
tisores en mà, s’hi va apropar
a d’ell i, a pleret, li va anar tallant totes
les flors, una rere l’altra, ..Aleshores
l’home amagadís s’hi va fer refulgent,
s’hi va abaixar i, amb la muller va marxar,
tots dos agafats de les mans..

Ara, al bell mig de la riera, se’ls pot
contemplar ambdós : Esfinxs sedents,
on s’hi pot ataüllar una figura femenina
asseguda a recer de la d'un home,
fent-se'n un munt de carantonyes..



Adela Payá i Prats





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada