PICAROLS...

ARTHUR JOHN ELSLEY ( 1860-1952 ) " Aprenent a nedar "

                            

PICAROLS...

( Quan n'érem de ben menuts, vam viure

històries molt similars...Als nens de la meva

generació....Un mini relat...)

On són les campanetes menudetes,

totes forjades de metall

que en feien abans, per a que els

noiets jugaren amb elles..?

I, les àvies, ...Aquelles àvies

què molt devanides gaudien

de les riallades dels xiquets...

On és aquell guirigall de jocs

i, de somriures que hui per hui,

no s’hi troben en cap lloc,

ni en cap cantonada dels carrerons

dels pobles;

on ha anat a parar tot allò...?

Una nena des del fons d’un pou:

Què no em sentiu nens...?

Vull jugar amb vosaltres...!

Només heu d’esbrossar el terra

i, enllà em trobareu....!

De tant d’amagar-me’n,

me n’havia oblidat que encara

em quedava un bri de vida...

Què no voleu tenir-ne una nova

companya de jocs...?

Escridasseu a les àvies

féu sonar els picarols...!

Traieu-me d’aquest esvoranc

que fugint de l’home del sac,

m’hi vaig entropessar

amb un pedruscall

i, de llavors ençà,

que resto ací, a les profunditats

del terregall, tota sola, sense

pa ni aigua, ni amics amb els quals,

poder esplaiar-me’n...

Les àvies s’hi apropen, garfullant

les seves espardenyes contra el

terris, al son de la dringadissa

dels picarols.....

Amb braços estiregassats i, cordes

ben gruixudes, a la nena soterrada

l’han treta del seu amagatall,

tota ella ben esgarrapada

i, força embrutida,

mentrestant, la noieta, amb un somriure 

ample, el paratge ha enlluernat

i, tothom ha fet esclafir el seu riure.

Les dones grans, la renten de dalt a baix

amb sabó i, aigua de la font, i ella, amb una

veu trencadissa a la xicalla convida a

enjogassar-se’n a l’entreteniment

dels morts ressuscitats...

Adela Payá i Prats