 |
|
Ramón
Cuello ( 1939 )
Escultura:
" El Terrisser "
|
RECEPTACLES...M’hi passejo, com abans ho fèiem,per les fonts del teu poble.Volia trobar aquell càntir tot estripat,que un dia, algú, a recer, del brolladorel deixà a un costat, oblidant-lo d’abandons.M’entaforo a dintre del recipienti, llegeixo la seva història,m’esdevinc fang a les mans del terrisser,i, rodolo envoltada de carícies...Sento la immensitat de la buidorquan el líquid cristal·lí n’és al fonsdel meu cos i, el delir de la plenària,quan a borbollons, hi vesso tota l’aiguade dintre meu...Deixa que avui, vulgui explorar-netotes les meves sensacions, que aleshores,hi sigui també, la terra que acull els teuspeus difuminats, mentre el contemplopalplantat, amorrant-te a les aixetes,mullant-te, tot el teu cos aigualós,adés fet d’esborralls, adés encobertde boires ensopides...Ara, de cop i volta, també, me n’he convertiten el teu taüt de fusta corcada, i t’embolcalloa dintre meu: contenint-te, englobant-te...!Ja només et queden els ossos...!Els cucs ja han devorat tota la teva carn,me n’adono que ja no hi ets ací....Fa tempsque n’has marxat...!Açò que ataüllo són estripalls de les tevesvestimentes terrenals, em delectaria tantper veure’t abillat amb els teixits estel.lars;segur, estimat meu, que llueixes de moltesguspires...Tu, ara, la dorca reblerta d’estrelesal fons dels aljubs celestials...Dóna’m a beure una mica del blau del cel...!Omplim la meva boca dels astres i, que a la fipugui fer brollar del meu cos, les ales de cel·lofana,que a tu em duran, encara que hi sigui per un instantemplenat de fugacitats...Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada