 |
|
ALEJANDRO
COSTAS ( 1958 ) " Parint Utopies "
|
EL DIA QUE HA
D’ARRIBAR...Cel embadalit,obrint escletxes,entre navalles debatent-se,tot ell, acoltellat,fent regalimsde roselles diluviades;petons cargolant-seen boques assedegades;cossos enroscatsde flames vermelloses;terrenys eixorcs, xopatsde molsa roent, fentrellucs de noves poncelles..Èters empal·lidits,ara, transformats en corsengalzats,polsant a l’uníson;una roda de rajolins rogencs,jugant a fer el·lipsisdes del cel a la terrai, des de la terra al cel..Arracades de robí,degotejant gemmesa sobre de llavis descolorits,pinzellant-los de moradencs;fent obertures als ensempedregats, inoculant-losde guspires amorosides...Sorolls de conquillesentreobrint les seves valves,naixença de les claus perlades,que totes les portaladesdesclouen,tresors al descobert,secrets desxifrats, ....Es descorren els cortinatges,...!Tot és desvetllat al davant dels rostresextenuats...Expectants, pels canvis sotjats.Tots els Jesús ensangonatss’abaixen de les seves creus,es cobreixen amb els seus hàbits alatsi, s’enlairen...L’amor enrojolat vol expandir-se’n de vida,s’hi nega a morir crucificat....Mans de carboncle,esgrafien uns altres paisatges,ciutats envidrades amb travessiesdesconegudes,fan incursió a tots els indrets..Bellesa a les profunditats,donant llum, a tot el que n’és de vel·leïtós..Una nova Natura ressorgeixamb hopalandes de més i, méstonalitats;els animals, s’endolceixen,les urpes i els ullalses desdibuixen,els depredadors, han marxati, els humans malèvols,s’han exiliat a una altraTerra, on viuen les feresmés salvatgines...Des dels zenitals,unes altres músiques són escoltades,ens conviden a la celebraciód’una nova Terra,que aquesta matinadas’ha empolainada d’encarnat,però que cada jorn,en podrem llofrar-la amb colorsde més cromacitats....Hem traspassat la terceradimensió....!Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada