UN " ENS " SINGULAR…

                                           

                                          

WILLIAM BLAKE ( 1757-1827 )
" El Drac Roig i la dona abillada de Sol "
                                            

                                         

UN <ENS> SINGULAR…!

Se n’havia arrencat els seus
sentiments u per u, i al seu lloc,
niaven ressentiments.
 La seva ànima
d’ell, s’hi va allunyar i, del cordó platejat, aquesta criatura, se’n va deslligar.

Espedaçat d’emocions,
se n’havia reblit d’un garbuix
de glaçons de gel,
i ara, tot el seu cos engelabrit,
fugia de qualsevol apassionament.

Tot escarxat de gebre,
a les matinades
d’ambre engalanava;
a les nits, refulgia d’obagues
d’escarabat.

L’escalfor a frec dels raigs llumeners
li'n donava una aparença translúcida.

Ell, el no contemplat, ni visualitzat
per ningú, feia esbaldrecs al terra
on poder omplir el seu esperit,
dels remoreigs de les feristeles.

Covador de peixos piranyes,
al fons dels rierols, i proveïdor
de tot tipus de bestioles,
a les profunditats de la terra,
n’era l’encarregat de nodrir
als descendents dels falsos déus.

Quan a les seves preses detectava,
amb ulls de prismàtics
ben engrandits,
si molta gana en tenia,
a mossegades virtuals, s’endrapava
de totes les pampallugues
que dels cossets dels humans
s'hi desprenien.

A dintre d’aquest <ens>
un llinatge de venjança
dormisquejava,
des de molts segles enrere,
què de cap de les maneres,
aquest fenòmen,
no en tenia la intenció
de voler oblidar-ho...

Sempre a l’aguait...!

Estudiava totes les seves
possibles víctimes,
per a cruspir-se’n
de tot allò, què a d’ell
li'n mancava,
encara que volia
fer creure a tothom, que ell,
per suposat,
n’era un humà,
com qualsevol altre....!





Adela Payá i Prats