PARLANT AMB L’ÀNIMA...

                        

JOHN WILLIAM GODWARD
( 1861-1922 )
 " Sweet Nothings " 1904

                        

PARLANT
AMB L’ÀNIMA...!

Dóna’m la mà,
fes-me’n a la mida
dels teus ulls i,
porta’m al fons
de l’oceà,
vull enredar-me’n com
els peixets,
als esculls dels corals
envermellits i,
passar-me’n una
estona ben llarga
al dessota
de les aigües enginyoses.

Acull-me al voltant
dels teus braços de nuvolades,
i, duus-me’n
a les copsades de l’arbre
més altívol,
vull contemplar-hi
des d’enllà, els celestes,
que a tots ens exalça des
d’aquesta terra ben bruna.

Què demà, què n'és el meu
aniversari,
se’m concedeixi el desig
d’enlairar-me’n
pels èters i, obrir-ne alguna
claraboia estel·lar;
parlar amb els savis i,
esclarir-ne
alguna resposta,
d’entre tantes preguntes,
 encara per endevinar.

Aquestes melangies que em
sacsegen com platerets
a dintre del meu cor,
que hi  tinguin a bé
esvair-se’n per una perllongada
estança als pous,
on tothom en vessa de llàgrimes..

I, si us plau, ànima,
no més turments,...!

Tan sols has d’aprendre a
exposar-me’n quina cosa està
fent-te mal i, aleshores,
entre totes dues, ho podríem conciliar.

Estimada ànima, atreveix-te
a regalimar-me’n els teus dubtes i,
tot allò que a tu el té tan encabotada i, prou de fiblades i, de més
esgarrapades al fons del meu cor,
hi tinguis compassió,
en sóc d’humana i, com tu,
no en tinc la sort de viatjar
pels Universos,
així que siguem amigues,
i, fem-nos moltes abassegades.




Adela Payá i Prats