UN SOMNI DE VERITAT...

“ Les Amants au ciel rouge “ ( 1950 )
 MARC CHAGALL (1887-1985 )



UN SOMNI
DE VERITAT...!

Aquest home, flor de safrà,
dibuixa pètals morigerats
a dintre dels seus ulls,
em pentina el meu somriure
amb els seus cabells rossos,
arrossegats per les ventades.

Les seves mans de molses
arrissades,
maquillen el meu rostre
de carícies tendres.


A per tu vinc, em diu, amb
paraules sibilants;
m’ofereix un ram de lliris blancs,
mentre els arbres al seu voltant
aplaudeixen de fulles glauques,
entortolligant-se.


Als seus llavis fan relluc dues
roselles;
al seu cos abillat
per gramalles clarejades,
li sobreïxen dos ales replegades
i, en marxar amb ell,
he deixat de sentir-ne
el pes del meu cos.


Desprenem centelleigs
pels airecels, tots de coloraines,
i, en traspassar
núvols i, estels,
me n’adono que en el viatge
he extraviat:
el meu tronc,
els meus braços,
les dues cames i,
el meu cap.


En quina cosa estranya
me n’he convertit...?


L’home de flor de safrà,
riu que riu,
i, encara que no m’hi trobo,
puc percebre:
les seves besades,
els seus abraços
i, una estima que mai no
n’havia harmonitzat
amb cap home.


Em mira de fit a fit
i, em diu:
estem a la sèptima dimensió...!
Quan més amunt grimpem
l’amor més elevat, n’és.


El nostre amor s’ompli de més
i, més llagoteries a mesura que
escalem per les graonades de l’èter
i, ara en sóc conscient,
de quan trobava a faltar
aquest sentiment, què
en cap moment, no hi vaig tornar
a copsar, ací a la Terra, des que
hi vaig néixer.





Adela Payá i Prats