Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 3 d’abril del 2016

A LA FOSCOR…


                       
                          


James Jacques Joseph Tissot
(1836-1902 )
“ The Morning Ride “

                      
                          

A LA FOSCOR…



Han ballat un vals,
on cap dels dos
no hi eren.

Una dansa de rostres
trencadissos,
enfarcellats per fulles
de paper d’estrassa,
embolicats com a presents i,
decorats amb llaçades
de purpurines.


Amagatalls d’esguards
que res no hi veuen,
d’oïdes, que no escolten,
de boques de pergamí,
de flaires obstruïdes,
d’aurores fugisseres,
que amb els seus raigs
colpidors, no enllumenen
cap indret.


D’aquell, el seu arbre,
dos branquillons
contra el sòl, n’han fet esclafir
bocins de terregalls.
Retrunys i esvalots encara
reverberen als espais de la nit,
mentre els ballarins,
inicien un preludi
de màscares,
de pells i, de pèls,
desabillant-se de les seves
vestimentes de paperassa,
bescanviant-les per
mortalles de dol.


Dues ànimes, que n’havien
intercanviat miralls per obagues,
ara mateix,
s’hi desplomen contra les llambordes,
tots dos, clapats de sang enverinada;
píndoles d’èxtasi,
fent-los al·lucinar de miratges,
emmantellats en cossos
de nebuloses.


El dia dels seus sepelis,
s’hi descobreixen per primera vegada,
com a dues llumetes,
reflectint-s’hi a l’espill dels difunts.


S’hi agafen de les mans, banyades
per espurnes bigarrades.
S’hi encobreixen amb ales de pleniluni,
que s’estenen al davant dels dos,
mentre, un, a poc a poc,
hi penetra a dintre de l’altre,
fonent-s’hi en un sol raig llumener.


Quan la cornucòpia s’hi capgira,
el que abans hi entrava, ara, se’n surt.
Espirals d’imatges contraposades,
rodolant per l’Univers, fent-los al.lucinar
d’un munt d’il·lusions calidoscopiques.


L’existència, una ficció.
La mort, una alliberació,
un deslligar-se’n de tants
i, tants encegats,
una obertura de missatges
entaforats a dintre e les ampolles
de vidres,
una ballaruga que a tots
 dos plegats,
els fusiona al capdamunt
de les lluernes.
Un retrobar-se’n de nou,    
despullats de totes les cuirasses,
mostrant l’autenticitat,
de qui és, cadascun dels dos.





Adela Payá i Prats



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada