ESPERANCES...

Emilio Sala Francés ( 1850-1913 ) " Dama prenent cafè "

ESPERANCES...

Asseguda a vorera de la teva ombra
t’esperava, ho feia, en principi,
a les matinades,
amb la tassa mig trencada, vessant
el cafè al damunt del batí...
Encara que et cercava per tots els
racons de la casa, mai t’hi trobava..
Tot pensant que això n’era un joc
m’hi vaig acostumar a romancejar...

T’esperava a les vesprades, ajaguda
als teus braços de molsa diluïda,
per anar-hi tots dos plegats, a fer-ne
un tomb per les serralades, però el Sol
i jo, ens fèiem comiats de solitud,
el rostre, em jaspiava amb els seus
rajolins roents, m’anunciava que com ell,
restaria resplendent, sense la teva
companyia...

T’esperava a les nits, corpresa, per tots
aquells sentiments, que a dintre meu
volien esclafir de guspires, malgrat
què el meu cos flairava de perfums, per a la
nostra trobada de carícies i, d’afalacs,
el lloc del llit, on la teva obaga descansava,
em revelava que mai no series amb nosaltres
i, que tostemps romandries ancorat
a les teves xarxes de costums establerts...

I així, va ser com la meva vida, s’hi va
convertir en una balustrada de portes
enfora, clissant sí per ventura, qualsevol
jorn, t’abelliria fer-te’n refulgent, amb delers
per desterrar-ne a cadascuna de les teves
penombres....


Adela Payá i Prats