PENSAMENTS DE DILLUNS...

                                              
   
  John Atkinson Grimshaw
( 1836-1893 ) " Spirit of The Night "

                                              

                                        
PENSAMENTS
DE DILLUNS....!

Les veus, ja se sap,
a cada estoneta,
ens porten a confusions,
ens duen a teixir xarxes
d’enderrocs,
hi fan clotades i,
fenedures als espais
dels airecels i,
de vegades,
ens vesteixen amb llenceria
delicada,
quan al fons d’elles,
només desitgen
per esclafir-ne d’enutjos.

Avui, millor, molt millor,
el silenci,
i, esperar a cada moment,
que les paraules
excloses, s’hi transformen en fets.
Les accions són vocables
muts en moviment.

N’hi ha un camí emplenat
de mutismes,
de llavis brodats amb fils violats,
de peus nacrats i, alhora, nafrats,
temptejant corriols i tresqueres,
llaurant petjades al damunt
dels terrenys,
cosint paraules amb feixos
de fulles resseques,
i, polsim de pedruscalls.

En tinc un desig, un deler
majestuós
i, n’és abstraurem dels homes
garlaires,
sobrevolar per sobre d’ells i,
deslliurar-me’n
de les meves ales clivellades,
escriure a vessar
amb plomes de tinta,
per sobre dels llençols
dels cels,
on des d’enllà, hi pugui
nevisquejar flocs
de mots, que a la Terra,
de mica en mica,
la facin còmplice, dels meus
afanys, mentre
ella, desplegui flassades
d’albí a sobre del terris.

Un relluc de paraules,
nascudes dels musells
farcits, ens duu
a la inactivitat dels cossos,
a un romandre asseguts
tostemps als seients,
a un confinar-s’hi
a l’interior de les muralles,
a un establir-s’hi immobilitzat.

Avui, millor, molt millor,
fer- ne una dallada de llengües,
i, restar silents,
vivint un jorn sense sons,
amb passes accelerades,
fins al descobriment
de les empremtes etèries,
què ens faran a cada llampec,
tenir-nos ocupats,
cercant pistes emplomallades.






Adela Payá i Prats