FUGISSERS...

MARC CHAGALL ( 1887-1985 )

 " El Joglar "

             

FUGISSERS...

Pels túnels aombrats s’hi veuen

de tant en tant,

recorreguts de tramvies,

on tots els seus seients en són

buits de passatgers, ni tan sols

el maquinista rau al seu lloc

de comandament...

Les estacions no acullen a ningú,

romanen a l’intempèrie,

travessades per més i més rails

en ambdues direccions;

si t’atreveixes a mirar pels finestrons

dels vagons, a cap rostre

no entrellucaràs.

Nien siluetes esmaltades de blanc

i, de vegades, clapejades pels groguencs

raigs solars, acolorint obagues

d’absències.

Per sobre de la mar, jauen vaixells

sense mariners ni capità i,

encara menys de tripulants, .....

Els pèlags han pres el timó

i, fan el que els hi ve en gana....

Bé, adormen navilis a l’afer

de les ventúries i, de les tempestes,

o ben bé, els fan naufragar al dessota

dels oceans.

De la mateixa mena de desventura,

els avions fan giravolts sense detenir-se’n,

fins que amb els seus dipòsits buits,

acaben estavellant-s’hi

contra el que tinguin al davant d’ells,

malgrat que tot d’una, s’hi converteixi

en una explosió d’abruptes flamarades...

Tots els aparells transiten a la deriva,

d’ací per allà, mentre als humans,

els han brollat ales melangioses

i, fugen dels seus paratges,

enfilant els seus vols envers les copsades

dels arbres,....Parlen de llibertat

i, amb els ocells han entaulat converses,

aprenent com escapolir-se’n

del món de les vaguetats, .....

Ara, tots emplomallats cerquen indrets

de profunditats....

Amb becs punxeguts perforen èters,

escorxant-los capa rere capa,

al fons dels firmaments,

tots han emigrat per sempre,

deixant a la Terra tota

desallotjada d’humanitat..

Han trenat les seves baules

de solituds

amb baules d’eternitat...

Aquest cop,

no han construït torres de Babel,

ni s’han ficat a dintre d’arques,

aixoplugant-s’hi

dels diluvis universals;

tampoc han ramblejat

pels deserts a la recerca

de la terra promesa;

tan sols, han marxat,

emmascarant-se tots els seus cossos

amb plomatges irisats....

A per un element nou s’encarrilen,

per a combatre

i, enfrontar a cadascun

dels déus imitadors.

Són ben fastiguejats per viure una

vida de llepolies,

envoltades amb paperines

lluents, que a dintre seu,

embolcallen caramels corcats...

Adela Payá Prats