 |
|
ISABEL
KUMERZ " Mar de Paraules "
|
LA PUIXANÇA
DE LES
PARAULES
( Les accions
dels pensaments,
mitjançant les
nostres paraules,
poden fer canvis a
l’eix espai-temps...)
Amb uns claus i,
un martell,
un forat lluirà
per sobre
de la fusta o les
murades,
i, encara que
s’hi pugui dissimular
enllà, romandrà..
Amb mots
feridors, un esbaldrec
a l’ànima, li
escaurà;
si vols
esborronar-lo de dins d’ella,
un temps n’hauràs
de deixar
transcórrer...
A la fusta i el
formigó amb massilla
les seves
obertures podràs encobrir-les,
però les del cor,
tal vegada, empremtes
per sempre s’hi
quedin impreses...
Aleshores,
n’hauríem de mesurar tot allò
què als altres
els expressem amb llavis
de vitet...
Hem de consirar
que tal volta,
el que bramen com
els ases,
puguin ofendre
als demés, inclòs
el mateix Univers:
tacant-lo
d’ombres, fent
que bescanvií
guspires per tenebres.
També a la Mare
Natura,
podem incitar-la a
que faci
avortaments
de noves
poncelles;
o potser als oceans,
empobrint-los
de coral·lines;
i, a més a més,
als cels, enterbolir-los...
Llavors, n’hauríem
de cercar
dolces paraules,
que a tothom endolceixin
i,
que poguessin
alliberar-nos a
tots,
de l’escalfor
dels averns;
no obstant això,
als que tant
els hi agradi gaudir
de les llengües
en flames, ja les
fades
de l’airecel, els
hi han arranjat
un raconet
especial, ben amanit
per a acollir-los...
En eixe lloc,
talment delitós,
llaurat per
l’ingeni de les gorges i,
dels barrufets, també
se n’ha disposat
de: molt de
bitxo,
bastant pebre
i, un munt de
xile picant,
on als qui s’hi
complauen de la coïssor,
amb molt de gust,
s’hi delectaran
d’aquests
assaboriments...
Les nostres
paraules poden ser
els polsadors que
obrin i,
tanquin portals
estel.lars al Cosmos,
o ensems a la
Natura,
fer-la descloure’s
dels seus cortinatges
per a mostrar-nos-en
uns
altres paratges, ocultats
a propòsit...
Aquestes les
nostres veus,
s’allargassen
envers l’infinit,
són tecles
diamantines,
detonadores d’accions
i,
què a més d’això,
han adquirit la
capacitat de
transformar-ho tot.
Malgrat que ho
dubten,
no vol dir que no
en sigui possible
la puixança de
tot allò
que als espais,
llancem
amb les nostres reverberacions...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada