 |
|
LLEGINT
EN TEMPS DE GUERRA
|
EL VOSTRE NOM( Temps d’una guerra injusta...)El vostre nom, un colom,una bestiola de plom amb aleteigsde neví, clapejada de densestaques d’estalzim...Simbolisme de que mai hi vàreuser ací, en aquest raconet delplaneta, quan encara no era el vostretemps de marxar...Uns joves homes, que no van poderenlairar-se’n, ja que una càrregafeixuga, un gran pes amuntegat,i, fosques condensacions de terregam,els ho impedia...Els vostres noms, reverberis de sonsacallats, que al fons de les barrancades,repeteixen paraules de condoluna i altra vegada....Veus altisonants,que volen que esclarim les vostresmorts oblidades.Vosaltres, els soterrats de silencis i,d’abandons, entaforats als esbaldrecsdel terris, encerclats d’anonimats,on becs esmolats d’ocells, espicassavenbales d’afusellaments, alliberades,fent diana als cors de totes les víctimes...Els vostres noms:Una contradicció...Una antítesi...Una hipèrbole...Un despropòsit...Una necetat d’homes virtuals,que res no hi tenien a veureamb els homes de la realitat...Camuflatges,...!Sabotatges, ...!Polimorfisme, ...!Metamorfosi,...!Una fugaç aparença, suplantadaper tots els rostresi, els cossos dels perversos imitadors...Un rosari de múltiples pedres cristal·linesmudant-se totes alhora..Unes feres salvatges, sense noms,encara tampoc reconegudes,emissaris de les ordres establides,en aquest país, s’han cruspit de la dolençadels éssers desapareguts,hui per hui, escampatsper tot arreu de la geografia espanyola,i, encara sense ser-ne identificatsi, alguns, ni tan sols localitzats...Molts viuran per sempre al dessotadels pedregams, formant partde l’esquelet de la nostra Mare Terra....Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada