Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 7 d’abril del 2016

UN PASSEIG PEL CEL...




Pegàs volador, pels cels s’enfilem
més enllà dels núvols;
traspassem túniques etèries,
una rere l’altra,
que de moltes tonalitats llueixen;
en veure estelades a prop nostre,
se n’adonem que hem arribat més lluny
del que hi pensàvem.


Adela P. Prats



UN PASSEIG
PEL CEL...!



Aquests Nadals del 2005
la tristesa ha vingut a fer-ne
retalls de la meva ànima,
ja una mica escorçada..


Avui, tots els dols, han
ressuscitat de cop,
un, rere l’altre, s’han desplegats,
soscavant esvoralls de dintre meu.


Cerco cistells on tornar-los
a reunir a tots ells i, enlairar-los
fins a les estreles amb els bufits
dels vents.


La Lluna, ha arribat
per a eixugar-me’n els llagrimons,
m’ha invitat a gronxar-me’n
a recer d’ella.


Aquesta nit, deixaré els finestrons
entreoberts i, amb Selene marxaré
empolistrada de moltes flassades
i, dels meus escarpins envellits.


M’ha promès fer-me’n abraçades
i, un munt d’abassegades,
també endurà un cor cantaire
d’estels músics, acomboiats
de flabiols i de tamborils;
a més a més, hi faran acte
de presència
uns minúsculs satèl·lits dansaires,
abillats de volants i, de flocalls
què en fan de giragonses al voltant
dels firmaments.


Aquesta Lluna preciosa,
m’ha regalimat
un Pegàs, més blanc que la neu.
Aquest cavallet angelical,
amb el seu somriure cèlic,
ha consentit que muntés
a sobre del seu llom.


Acompanyats per les cantarelles
de rerafons,
hem viatjat a l’entorn de les vuitanta-vuit
constel·lacions de la Via Làctia.


Ara n’estem a la Constel·lació de Sagitari.
És des d’aleshores, que he recordat com és
això de fer-ne esclafir el riure, a cada revolada dels viaranys.


A cada tomb, que el cavallet alat,
hi ve a per mi,
un asterisme novell em mostra i,
la meva existència
n’és ara mateix, un camí de centelleigs a escarbotar,
fins i tot, ja he oblidat quina cosa
estranya hi són aquests plugims
que dels nostres ulls
fan devessalls d’onades salabroses.


Sí de cas, alguna llàgrima em surt
sense voler-ho,
a l’instant és converteix en el naixement
d’un esplendorós esquerdill estel·lar.




Adela Payá i Prats



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada