ENCEGADA...

ABRELOSOJOSARTE.COM
" TU MIRADA "     
MURAL PARA EL AULA




                     

ENCEGADA...!
( REFLEXIONS )

Avui ho miro tot :
Passat, Present i Futur
amb unes ulleres trifàsiques,
Cada vegada que em detinc
en una imatge,
en un fet, o en un esdeveniment,
ho analitzo des de tots
els seus angles,
per molt que ho giri, que ho regiri,
i, que ho capgiri,
no puc comprendre-ho
i, ara mateix,
n’estic emplenada de moltes
esgarrifances,
perquè no li trobo el sentit
a cap cosa i, no sé si podré
moure’m d’aquest lloc,
que em té com atrinxerada
a dintre d’aquesta gàbia
força enfosquida.

Ho miro tot, avui, ho miro gairebé tot:
Present i Futur,
amb unes ulleres bifàsiques.

N’hi ha, sembla ser,
molts camins per on poder
trepitjar, però pel que sigui i,
pel que desconec,
no puc encara endevinar,
per quin d’ells
n’hauré de resseguir i, ací em
trobo ben estàtica,
com adormida, contemplant
albades i, crepuscles
encadenats,
mentre asseguda per sobre
del roquissar,
m’hi omplo de llums,
com si m’hagués convertit
de sobte, en un vegetal,
exercint la funció clorofílica.

La meva humanitat,
tota xopa, se n’ha escorregut
de totes les aigües dels rierols i,
enllà roman estesa al Sol,
sense fer-ne cap moviment,
com molsa arrapada al pedram.

Ho miro, només avui,
hi miro el Present,
amb unes ulleres monofàsiques.
Me n’adono que el meu estel
se n’ha desviat del meu senderol,
no el trobo enlloc,
se n’hem deslligat l’un de l’altre i,
per molt que li pregunti
al cel on és ell,
ningú no em vol respondre.

Tan sols, andarejo, i faig
moltes revoltes,
com ho fan els rucs,
amb els ulls embenats,
rodolant al voltant
dels molins d’aigua.

Aquesta nit, alçaré el meu
esguard envers l’èter,
li'n llançaré un munt de pedres,
i, quan la meva estrella,
vulgui engolir-se’n
el meu codolell, aleshores,
en sabré què és ella la qui ha
d’enllumenar la meva
travessia i, tot just,
només em restarà anar-hi
al seu darrere,
fins que me n’assabenti
que a la fi,  he pogut alliberar-me’n
d’aquests barrots
que qualsevulla cosa,
me la feien entrellucar amb línies
rectilínies.

Ara ja n’he après que els corriols
adquireixen moltes formes i,
que els meus peus precisaran
de moltes eternitats per a recórrer'ls tots.

El meu estel i jo, en aquest moment,
hi anem agafats de la mà,
per uns fils de llum..
Me n’ha promès que jamai
del meu costat se n’escapolirà,
sense fer-me abans uns senyals d’advertiment.

Ell, potser m’observava, ocultat
entre obscures boirines,
mentre jo, ofuscada, ho he tergiversat tot, imaginant immenses reixes de barres paral·leles, de les quals, em creia la seva presonera.

En aquest precís instant de l’ara:
Hora: 00/00/00
albiro totes les coses amb llambregades d’infinitud,
ja he deixat d’aferrar-me’n a les tanques fosques,
que en cada segon de temps hi van ser.

Únicament, hi vaig ser jo, la que ambequívocs, vivia encegada,
perduda, en tres temps, quan tot, absolutament tot, s’hi concentra en
un sol punt a l'Univers.





Adela Payá i Prats