ENS BANYAREM TOTS DOS, AMB LILES...

                               

                                              

Dario de Regoyos
( 1857-1913 )
 " Nocturn: La Conxa "                                


                                              

ENS BANYAREM
TOTS DOS, AMB LILES...!

Dins d’un temps ja no hi seràs,
i, sí encara romanc ací,
viatjaré pels vitralls
que un dia, als dos, ens hi van
reflectir, quan s’estimaven
i, n’érem feliços,
quan tanmateix hi pensàvem
que teníem un futur pel davant
nostre, quan fèiem passejos
pel meu poble i, s’hi abocàvem
a les fonts tacades amb flors
de tendreses.

Avui, que tot s’ha empolainat
del color grisenc, lluquen
paraules noves als brolladors
dels nostres cors, encara
que el teu broc, no t’hi hagis
atrevit a engegar-ho;
del meu, ja ben obert,
els regalims que ragen en són
de novells, força esclarits,
d’aquells mots empastifats,
on en el passat arrabassador,
s'hi ofegaven pels dolors i,
pels desconsols.

Gotims d’aigua cristal·lina
anuncien noves possibilitats
d’establir-ne i, d’instaurar-ne
la concòrdia entre els nostres
esperits.

Què la teva partença no hi sigui
un fardell de rancúnies amuntegades,
almenys, allibera’t d’elles, abans
de marxar, .......Que la teva ànima
hi pugui escalar graonades ben amunt
i, no restar tota penjadissa, entre
el cel i la terra, fent recorreguts
d’essències en penúries.

Des d’ençà, ens llanço pètals lilàs
a tots dos alhora,
ben agafats de les mans,
amb boques cargolades de petons,
i, ens batejo amb nous devessalls
d’un amor renascut, que sempre
hi va ser i, que tu mai no vas
voler acceptar-ho.....però que sabies
massa bé, que n’era.

Ara quan facis els baguls i,
les maletes, a l’altra banda,
d’on ara mateix hi som,
dóna’t la possibilitat
de fer-ne ressorgir de dintre teu
totes les coses meravelloses
que hi vas barrar de dintre teu,
i, vetlla per escampar-hi
tots els antifaços que tantes
voltes et van amagar de tu mateix.

Reballa’ls tostemps i, destrossa’ls
tot seguit i, si us plau:
No tornis a encaixar-te’n més
màscares per sobre teu.
La següent vegada que hi vinguis,
no dubtis, ni per un instant,
d’arriscar-te a ser-ne tu mateix.


Una abraçada ben grossa i, molt
bon viatge pels estels.
Què la meva llum t’hi acompanyi...!





Adela Payá i Prats