ESCRITS...

   FRANS VAN MIERIS EL VIEJO
( 1635-1681 )
 " Dona Escrivint Una Carta "



                             



ESCRITS

Viure dallada al món dels
mots solitaris
n’és ben cru;
que les teves paraules
rebotint contra
els murs i, t’arribin amb
més força,
també n’és de violent;
no poder mai folgar
de l’ímpetu dels vocables
reverberant amb ells,
et pot contrariar;
quedar-te’n, al bell mig
dels deserts amb el teu
propi esperit,
sense cap humà amb
qui poder anellar-te’n
et pot fer escriure relats
de dunes movedisses.

Tenir que engolir-te’n
aquelles llàgrimes
de aigua i de sal,
emplenades de signes
esborronats,
sense traces de tinta,
on ja no poder desxifrar-ne
cap símbol,
havent-ne de reconstruir
un suposat abecedari,
tanmateix hi sigui per un breu
instant,
n’és de ben dolorós.

Acceptar el que no s’hi comprèn,
per molts enraonaments exposats,
pot senzillament
trasbalsar-te fins a fer-te caure als
abismes dels vocabularis desglevats
i, encara així, sobreviure,
entre becs espicassant lletres,
fent-te cruixir de les absències
dels noms i, de les veus.

La vida, de vegades, n’és un cadenat
del qual no te’n pots sortir,
malgrat que en tinguis
moltes ganes per fer-ho.

Romandre allà dalt, tota asseguda
 a sobre del rocam,
desvetllant gargots de núvols,
escoltant els xerrics de les brufolades,
pot omplir-te’n amb prou feines,
de més i, més requeriments.

Cada ésser humà n’és un llibre,
 en té de sons
i, de dits bellugadissos folrats
amb ungles ben afuades,
per anar-se’n dessagnant
a poc a poc,
esgarrant-se dolçament
entre empremtes envermellides,
sinó n’és cosa dels déus,
tapiar-li el seu camí i, trencar-li’n
tots els seus plomins.







Adela Payá i Prats