 |
Diego
Velázquez ( 1599-1660 ) " La Farga de Vulcà "
|
FOGUERES
D’AMOR
( I )
Les hores passaven,
els dies s’amuntegaven
de buidors,
no n’hi havia respostes,
ni paraules
que s’hi quedessin alliberades
de dintre dels llavis
apedaçats pels enfilats..
Les llàgrimes, ja feia temps
que se n’havien assecat
al fons de les àmfores,
les obagues, ballaven com
figures ombrívoles a la
llanterna màgica...
Enllà s’hi estaven arraconades,
al lloc on la llum s’estiregassava
i, on s’hi descomponia fins arribar
al negre abismat...
L’amor esbullat,
esblaimat, esbarriant-s’hi
entre molts miratges
i, una espera que s’eternitzava
fins a l’infinit...
Un mot, tan sols un mot,
s’hi precisava per a engalzar
els carrells descabdellats...-
 |
Pedro
Pablo Rubens ( 1577-1640 ) " Hefest "
|
( II )
No obstant això, mancava
la voluntat i la coratgia per
endreçar-ne aquelles espurnes
endolcides d’amanyacs,
que algú intencionadament
n’havia amagat al regne
de les foscúries...
S’hi sepultaven moixaines
per a ser-ne cremades a les
pires d’Hefest, on ell, mateix
les trasmudava per eines de
ferro forjat...
Flames engelosides, obrien
els seus musells, nodrint-se
de totes les tendreses;
als sortilegis d’amor els
hi havien metamorfosat per
estris metàl·lics...
Segrest d’encanteris...!
Segrest de miracles...!
Segrest de vides...!
L’amor s’hi cremava i, els suposats
amants, contemplaven captivats
de submissions, com des dels seus
cors, anaven desprenent-s’hi
a poc a poc, els sentiments de tots dos
plegats, com sí fossin fils de cabell
d’àngel...
Cap tipus de bellugadissa, no feren
ningú dels subjugats, per repel·lir-ne
aquelles trapelleries, adés carbonitzades,
adés cendroses...
Ara, aquestes ànimes groguinoses,
empal·lideixen de marriments,
andaregen per camins oposats,
com si fossin dos desconeguts, que mai,
no s’hi haguessin entrellucat....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada