AVUI, EL SILENCI...

EVGENI GORDIETS



AVUI,
EL SILENCI..!.

Avui, el silenci,
n’és un gesmil
esgrogueït
amb fragàncies
que no hi tenen fi;
n’és un complaure's
d’aromes engalzades,
un cadenat d’essències
que en cap camí
no s’hi volen detenir.

Aquest mutisme
hi va acompanyat pels
clamoreigs del fullam esmorteït,
estimbant-s'hi
contra les llambordes
en un vaivé de dolça remor.

Avui, el silenci,
n’és un brunzit d’ales de
voliaines,
esclatant de dintre
dels seus ous de sedalines.
Acarona els espais amb trèmuls
aleteigs,
assuauja melangies,
contingudes
a dintre de bombolles,
a punt d’esclafir-ne.

N'és un rabeig d’ànimes
sense temences,
assegudes arran de les riberes,
elles, contemplatives,
amb una perllongada
placidesa, es delecten
per veure’n peixos
contornejats, en cristalls
cisellats,
tot besllumant-los,
al dessota de les aigües
amansides.

Avui, el silenci,
n’ha cargolat cossos
de colobres enroscades
al voltant dels troncs aliens;
des de les seves llengües
bífides, els ofidis
llepen llavis botonats,
inoculant-los de verins
contra aparaulats,
fins a fer-ne tentinejar
els batalls de les esquelles.

Aleshores...

Tothom n’ha escopit
un garbuix de mots
empresonats....!

De bell nou, els baladreigs,
han atemptat
contra qualsevulla serenitat,
s’han instaurat
mentre les serps reptaven,
arrossegant-s’hi
per un terregall de molses
ataronjades,
desplegant-s’hi totes ells,
en un allargassat
ventall de lluernes parpellejant.

Avui, el silenci,
només n’ha tingut la durada
d’uns instants.
I, en eixe breu lapse de temps,
he somniat
amb senderols d’eternitat..!





Adela Payá i Prats