LA LLUNA ENESCORPÍ…Una lluna d’escorpins penja del meu cor;agullons m’enclava per cada estimaembretolida....Me n’alerta a cada instant dels amorsenterbolits i,moltes fiblades em traspassenper dintre, com si fos un coixinetd’agulles de cosir...Fa molts giravolts i, quan se n’adonad’un possible amor turbulent,s’hi deté de sobte i, els aràcnids emtrau; ells, acabats de sortir dels seuscaus lunars, em fan pinçades sensedetenir-se’n...Arracades d’alacrans, aquest nit, del cels’hi despengen, els seus ulls minúsculsals meus, s’hi acoblen i, em fan entrellucarel que jo no volia creure, tanmateix em diuen:“ Has de fugir “I, aquests sentiments, plens de tantaintensitat he d’alleugerir-los als cràtersde Selene, on viatjo als crepusclesper a curullar-me de totes les veritatsencobertes...Una Lluna d’escorpins, penja del meu cor;mai no se conforma amb ningú dels meusamants, tots per a d’ella, són vacus,de tendreses escadusseres i, mancats deprofunditat....Ja semblo un sedàs de tants esbaldrecsque hostatjo a dintre meu,aquest satèl·lit punxegut, no em deixa viurei, encara que li dic que marxi, ell, mai no ho fa.En respon: Vaig néixer amb tu i, amb tu he demorir-me...Aleshores li demano pel meu amor vertaderi, ell, em diu que ho sabré el dia que capburxada no senti a dintre meu, sí abans nohe mort amb un cor ben foradat....Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada