ESTIMAR....

NICOLETTA TOMAS  ( 1963 )

                              

ESTIMAR....

Estimar,... penses que és això,

una mena de cacera,

un anar-hi pels camins, omplint

cistells, de més i més bestioles,

una recol·lecta de peces

acabades de caure al terra,

un conqueriment de dones

o d’homes, segons el cas....?  

Ara m'estic amb tu i, demà m’estic

amb qualsevol altre, altra...?

Creus que l’amor consisteix en dividir-se

entre moltes dones, ...molts homes...?

Encara no saps, ...no has après, què

quan et reparteixes entre moltes,

criatures, sempre rebràs un amor

esquarterat, espedaçat...

mai, en serà sencer, íntegre.....!

I, tanmateix, t’atreveixes a dir-me

que et sents buit, com foradat per dintre;

no te n’adones que quan brindes

el teu cor a un reguitzell d’amants

només trobaràs en cadascuna d’elles,

una petita part, de tu mateix, jamai

en cap d’elles, et trobaràs complet..

No ho sabies això,......?

Doncs si et ve de gust,

posa-ho a la pràctica amb una sola dona,

o amb un sol home,

oferint-te tot d’un tros i, potser tinguis

la sort d’entrellucar-te al davant

d’ella, o d’ell,

com un llenç acabat de finalitzar,

amb la seva signatura inclosa, 

al capdavall del quadre... 

Aleshores, albiraràs l’obra complida;

només, com tot a la vida, ho hauries

de temptejar i, ja ho comentaríem....

Ja saps que estic parlant-te de

la complaença de l’ànima i del cos

annexionats, no pas de la solitud

del cos....Per què sí el teu deler

és únicament el de la carn, el de la pell,

no cal ni que llegeixes el poema, ...No va per ací...!

Adela Payá i Prats