EL CONTRARI DE LA VIDA...

MARIA NUÑEZ ( 1966 )
 " Serie Monstres"

EL CONTRARI
DE LA VIDA...!

Quina covardia més gran,
més absurda,
cercar pretextos que no coincideixin
amb el que sentim
al fons dels nostres cors,
per tal de no assaborir-ne
ni un escapoló
de la nostra pròpia solitud.

Quina traïció a les nostres ànimes,
fer dels altres éssers de la creació,
objectes del quefer de la pell, i
dels diners,
sense tenir-ne en compte,
els seus sentiments i,
les seves emocions
que a dintre d’ells es cobegen.

Quina frivolitat abundosa,
poden embolcallar-ne algunes
identitats,
que només s’hi complauen
en fer engrossir els seus <egos>,
a costa d’aquells, que només
els serveixen com excusa
per a enfortir-se’n, ....ben bé,
hagin de xafigar-los.


Com poden atrevir-se’n
aquests esguerros,
a ensarronar a tanta gent,
sí no n’hi ha
cap veritat, en tot el que diuen,
sí per a d’ells, els humans,
siguin homes o dones, són esglaons
per a muntar-se'n per sobre
dels cadafals.

I, aquest paperet que representen,
fent-se passar pel contrari, del que veritablement hi són,
dient paraules que inventen
per a satisfer els egos col·lectius,
però que en el fons
els importa un rave.

Parlo, evidentment de tots aquells
que depreden,
de tots els que han vingut a la Terra
a fustigar-la, a estripar-li la seva bellesa
i, els seus colors i,
a maltractar als seus fills.

Parlo dels qui encara disfressant-s’hi d’àngels, continuen essent el que són: uns monstres.
Malgrat que amb les seves cares dolces i, els seus vocables mentiders,
vulguin fer-me creure el que no n’hi ha... Mai, mai, no em podré refiar de ningú d’ells.

Ja poden somriure fins a les orelles o posar-se’n perruques arrissades amb tirabuixons grocs, o fer-se’n passar per místics, ....Ja no confio amb aquests representants de les dolces paraules..

Prefereixo el silenci i, l’isolament
Hi sóc ànima dels deserts....!






Adela Payá i Prats