Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 27 d’abril del 2016

ENCADENATS....



                                  

ROGELIO EGUSQUIZA BARRENA
 ( 1845-1915 )
“ Mort de Tristan e Isolda “


                                  

ENCADENATS..!


El nostre llenguatge encara
que el talléssim de vocals i de
consonants, n’estava fet del
polsim de les nostres aures.


Sabíem més del que ens pensàvem
i, més d’allò, del que no enteníem,
ens reconeixíem de cap a peus,
sense tenir-ne el neguit d’emprar
mots assaonats.


Les nostres ànimes s’hi parlaven
de cossos absents i, de llavis
emmudits;
somiàvem els fets que l’altre
ens arraconava al fons de les
esclofolles;
n’érem mags en desvetllar els
secrets de tots dos plegats,
amagats al fons de les esplugues.


Dues criatures ben nues, totalment
despullades, una al davant de l’altra;
no existien entre nosaltres cap tipus
de tanques, reixes, encanyissats o baldes què ens abocaren a l’oblit.

El nostre llenguatge n’era fet del polsim de les nostres aures...!


Se sabíem de memòria, no precisàvem
de llunes, perquè hi vam ser tostemps
un, l’espill de l’altre.


Tu, com a cel, refulgies dels colors
bruns de la gleva.
Jo, com a terra, em tenyia els cabells
amb metxes de ceruli.


Tu, com a Sol, t’abillaves
de tuls i de gases amb llunars
blavencs i ambres..
Jo, com a mar, em jaspiava de
colorets carbasses amb rínxols
de neví, esquitxats de rajolins
flavescents.


Ens n’havien entreteixit amb
dibuixos que s’hi acoblaven
d’angles i, de triangles
de cercles i, de piràmides,
fent-nos encaixar a la perfecció,
engalzats amb connexions de nous
circuits, pel moment desendollats,
què a cop d’ull,
quan ens hi vam ataüllar
per primera vegada, s’hi van
enferritjar per sempre.

El nostre llenguatge n’era fet del polsim de les nostres aures...!

Aleshores, mai hi vam fer ús dels:
costums,
de les positures,
de les adaptacions,
de les normatives i,
de les discrepàncies;
vam tenir-ne la sort des del principi,
d’estar-nos ben encadellats.


N’érem fets un, a la mida de l’altre,
vam néixer formant part del mateix
imant i, malgrat que ja teníem guanyat més de la meitat del camí recorregut, tot, absolutament tot, ho vàrem desfer.







Adela Payá i Prats



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada