PETJADES PER L'UNIVERS...!

                                       




NEBULOSA DE LA PAPALLONA, A LA CONSTEL.LACIÓ D'ESCORPÍ
NGC 6302


                                      

PETJADES
PER L'UNIVERS...!

Trepitges camins de bromes,
on res no hi pots sotjar;
entrecreues mirades amb éssers
de neules,
d’estalzim
i, de fumaroles.

N’hi ha ullades que et duen a les
coves primigènies
dels teus avantpassats;
unes altres, t’agafen de les mans
i, et passegen per tots els inferns,
on et mostren tots els teus malsons.

Els més dolços, et diuen que n’ets una espurneta de llum i, que has aparegut en aquest indret, per a enllumenar aquest planeta Terra, aombrat per les foscúries.

Mai saps amb qui d’ells hi seràs, o sí
pel contrari, te n’hauràs d’estar amb tots ells i, segons com tu respiris,
alenis o guspiregis,
aleshores, te n’adonaràs
de qui són ells i, de qui n'ets tu.

Tampoc podràs endevinar de primeres,
quins han segut els enraonaments
per a trobar-te’ls a cadascun d’ells i,
a més a més, durant el trajecte,
un garbuix de preguntes te'n faràs
dia rere dia.

Potser a la fi del teu viarany, puguis
assabentar-te’n del per què de tantes incerteses i, sinó n'és el cas, et vestiràs de viu, encara que hi siguis del tot mort,
parlant amb humans,
que ni una sola paraula podran
escoltar- te'n.

L’Univers n'és ple d’estels i, de criatures;
nosaltres passem les nostres vides fent giragonses al voltant del Cosmos..
Quantes galàxies i, quantes essències vitals
ens resten per conèixer....?

Ens hem d’encarrellar per tants llocs prou dispars, que precisem de moltes eternitats amb Universos que mai no cessen d’expandirse’n....!

Els nostres corriols, malgrat que avui, hi siguin d’emboirats,
sofriran molts canvis al llarg
de les nostres vides infinites i,
de ben segur, que s’acoloriran de moltes tonalitats i, de molts vocables,
que hui per hui, no assolim
ni a poder-los conceptuar.








Adela Payá i Prats