 |
|
SERRA
DE MARIOLA
|
ABRIL...
AVUI, LLUM
D’OLI
Un
dia d’abril ben llumener,
avui,
llum d’oli,
com
feia temps, que no
contemplàvem..
El
Sol ha encès fanals esgrogueïts
a
les copsades dels arbres,
i,
el fullam resplendeix
de
luminiscències;
les
flors llueixen de pètals
diamantins,
acaronades
pels rajolins abrusats,
on
tothom sembla tan feliç,
i,
el meu amor, .....que encara
no
el conec,
extraviat
entre petalines
de roselles.....
Un
rostre amb un somriure
ben ample, n’he
vist dibuixat
al brancam dels
pins pinyoners
i,
n’he volgut apropar-me’n a d’ell
per a desitjar-li’n un bon vespre,
però
les ventúries, de cop i volta,
l’han
fet esvair-se'n...
La
piuladissa dels aucells
ens
han acompanyat durant
tota
la travessia,
i,
quin goig ...! aquest passeig
tan
musical
envoltada de llums,
de
florescències i, dels refilets
de
les aus....
I,
tu, estimat desconegut,
feies
gambirols entre les flors
i,
quan m’arraulia a l’entorn
d’elles,
per a flairar-les d’aromes,
et
clissava com a una papallona
fent
giravolts entretallats,
on
n’hi havia instants,
que
et quedaves en suspensió,
amb
ales replegades i, sense
fer-ne
cap moviment.....
Papalló
blanquinós jaspiat
de
taques groguinoses,
ballant
al compàs
de
les ventades i, dels efluvis
de
les florades..
Un
dia d’abril ben llumener,
avui,
llum d’oli,
com
feia temps que no contemplàvem..
Quina
joia poder posar-se’n
el vestit primaverenc
i,
rodolar pels camins sense pressa i,
amb
harmonia,
embadalida
per poder-ne admirar
tanta
bellesa..
Ara
uns núvols de ben menudets
treuen
bracets i, s’hi donen la mà,
configurant
ponts ancorats,
i,
et pots veure allà dalt,
travessant
les baranes
d’eixe
viaducte ancestral,
on
des dels cels,
s’hi
pot clissar un paisatge
tot
enllumenat....
Avui
la Mare Natura
ens ha regalat uns
fils daurats
què als nostres cossos
han
brodat d’exquisida lluentor...
Ens
hem convertit tots,
en
cuquets de llumetes...
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada