FUGINT DE LES ESTIMES...

    

HEM ESTAT SEMPRE ENGALZATS
    

FUGINT
DE LES ESTIMES...!

No hi va ser ella,
apareguent de sobte
quan, tu, hi vas obrir els finestrons;
tampoc hi va ser,
una frugalitat,
ni una ventada passatgera....I
encara menys, un encontre casual.

Va ser molt més, que tot això,...!

Van ser dues ànimes reconeixent-s'hi,
quan ja feia, una llarga durada de temps,
que no s’hi trobaven en eixe anar
rodolant pel Cosmos;
hi va ser un retrobar-se’n de nou,
en el seu passeig pels estels.

Tot hi va ser més grandiós del que mai, tu, no creuràs, ....fins i tot,
s'atreviren a escorxar els seus cors
i, aleshores, declamaren els seus
sentiments, que ja en feia anyades que a tots dos, els havia anquilosat.

Hi va ser més immens, del que jamai,
no podràs entendre, de fet,
fins ara, això què als dos
els va unir, ho han perllongat
amb vivències alienes i, tanmateix,
els hagi destrossat amb més
intensitat per dintre, no han esborrallat
el què tant els hi va colpir.


Malauradament, ell, s'hi va oposar
a l'amor i, tot ho va tergiversar,
s'hi va negar a lluitar pel que sentia i, novament s'hi va transformar en:
l’home de pedra,
en l’home d’escorces,
en l’home de gel,
en l’home de mentida.

Tristament, hi va vendre el seu amor per unes llagoteries.
Tot el que després, arribà
a la seva vida, n'era una calcomania
del que amb la seva amant
acaramullaren.

Tu i jo, hi vam ser més extraordinaris,
del que mai, no podràs sostreure
de dintre del teu cor,
fins que no tornis a engalzar-te
amb la teva ànima i, amb tots els nostres records, de tantes vides viscudes, en molts passats.

I encara així, no hem pogut resoldre
totes les nostres diferències de l’abans i, de l’ara..
Tot roman en punt mort...!







Adela Payá i Prats