A GANDIA...PER ABRAÇAR-TE...

    Nineta d'atzabeja, tu el caramel més dolç,
  amb eixos ullets ben tristos, t’abocaves
 a les claraboies, per a dir-li als cels,
   què a la Terra, ja hi havies aplegat....

 

      
                                       

A GANDIA...PER
ABRAÇAR-TE

(Per a la meva filla Mercè)

Avui t’he vist.... nena Memè !
Sí sabessis
quantes vegades
viatjava a recer teu,
sí sabessis
en quantes ocasions
t’estrenyia als meus braços
i, et deia paraules que una
mare vol transmetre
a la seva filla en moments
escabrosos,
deixaries de pensar
amb els fils endolats..

Has segut tan
agosarada !

T’has congriat
amb la mateixa mena
d’hopalandes
amb les quals, la Mare Terra,
s’hi encobreix
quan els seus fruits
li són arrencats a destemps;
has acceptat
amb intrepidesa
oferir-li
als déus, uns brolls de vida,
transmutats en raigs
llumeners;
has dipositat
a dintre dels calzes
consagrats
les llavors de l'existència,
barrejades
amb les teves llàgrimes...

Avui t’he vist... nena Memè !

A dintre dels teus ulls
n'he albirat
com s’hi descorrien
els domassos
i com els centelleigs
daurats
s’hi estenien a l’entorn
de les teves llambregades,
fen fora a les obagues
amenaçadores....

Avui, calladament,
una mare i una filla
han teixit xarxes
de núvols,
bressolant
paraules dormilegues
a sobre de màrfegues
esponjoses,
on ben aviat
noves poncelles
han d'esclafir-ne
en brisalls
de corol•les cridaneres....

Adela Payá i Prats