UN PLANETA : LA TERRA...

           Relleu Hel.lènic : 
      Demèter i Persèfone
      " Exaltació de la Flor "
        Els Misteris Eleusins


UN PLANETA : LA TERRA

Un planeta: la nostra Terra,
llaurada d’escorces brunes,
ambres i, rogenques,
tota jaspiada
dels verds de les esmaragdes.

Al damunt seu, l’enlluernen
cobalts de cels cargolats,
i, a recer d’ella, la banyen
aigües de mar emblavides
amb garlandes de rierols
blavencs, coronant-la de les
millors cromacitats dels blaus.

Un globus celest magistral
amb tota classe de criatures
vivint a sobre d’ell,
em pregunto, per què nosaltres
els humans, no hem escollit tenir-ne la pell de color blava....però sí enshem tenyit d’altres tonalitats:negre, marró, ocre, blanc, groguenc.

Realment pertanyem tots a la Terra
o n'estem barrejats amb altres éssers de l’espai..?
Venim d’altres llocs de l’Univers...?

Sigui el que sigui, m’estimo aquesta
Mare Terra, tan dolça, tan preciosa,
tan clamorosa, que tots els jorns
s’hi adelita en oferir-nos el millor
que l’acaramulla,
mentre nosaltres, transcorrem
tot el temps, arrencant-li els seus
joiells: les turqueses dels seus ulls,
les maragdes dels seus cabells
arrissats i, arreplegats entre diademes de vegetacions i, gandalles de boirines;
el robi del seu cor, els safirs del
seu ventre, les perles de la seva
ànima i, un sense fi d’anar-li’n estripant tot el que ella, ens regalima a mans plenes i, ben obertes.

Hem inventat un inacabat de religions,
on exalcem una renglera de déus
que mai finalitzen i, ens hem preguntat, on hem arrecerat els cultes a la nostra Terra, què en temps passats s’hi celebraven...?

És ben evident, que ja poca cosa
ens hi resta envers a aquesta
Mare nostra, tan acollidora
què en cap moment n'ha fet omissió
del seu Amor,
en oposició, al nostre despreci,
en anar-la maltractant tots
i, cadascun dels nostres dies,
viscuts arran d’ella.

I, quan marxem del seu costat,
potser lamentem els nostres
comportaments tan vils i cruels.
Heu de saber, que una part d’ella
s’endola quan morim i, que fins i tot, ens acompanya en el trànsit
de les nostres ànimes, trenant fils
de prolongació, desde la Terra al Cel
i, fent retruc a les portes estel.lars,
per a que nosaltres, ja fets de neulines, en puguem travessar els seus llindars.

Així que penseu-ho i, enraoneu-ho
amb pausada calma i molt de deteniment.
Som fills del Cel i, de la Terra..




Adela Payá i Prats