CLAREDAT...

Josep Uclés ( 1952 ) " El Montseny " ( 1988 )

                                                                 

CLAREDAT

                               

Vull llevar-me’n
aquestes
ulleres fosques,
que tot m’ho fan veure
del color d’atzabeja..

Amb ulls despullats
poder traspassar els cels
i, entrellucar que n’hi ha
més enllà dels blaus...

No s’hi pot viure
tostemps enfosquit
i, beure a glops
d’una ampolla
que mai se’n buida
dels seus elixirs de lignit.

Fermeu-me els llavis
per sempre i, no deixeu
que en begui més
dels beuratges
dels bruixots...

Porteu-me a la font
dels encanteris i, doneu-me
xarrupeigs d'aigua cristal·lina..

Que el meu cos se n'ompli
de tota la puresa
concebible,
per a poder desplaçar-me’n
amb lleugeresa
al món
dels éssers alígers..

No més abandon,
ni més llàgrimes vessades,
ni un sol, de turment..!
Poseu-me
la gramalla de ceruli
i, obriu-me les portes
estel·lars....

Vull entendre... !
Necessito comprendre...!

Encara que la meva
fugida passatgera
només en tingui
la durada
d’un breu instant..!

Lleveu-me
per un moment
aquests binocles boirosos,
deliro per assabentar-me’n
que s’hi pugui sentir
a recer,
de les llums estelades...

Adela Payá i Prats