SONS DE SILENCIS...

                
                    

MARC CHAGALL (1887-1985 )
 " Amoreux De Vence "
                
                     

SONS DE SILENCIS...!

No s’hi van dir res, només
s’hi emmirallaven
amb llambregades abismals,
mai, no se n’havien vist.

En descobrir-se un al davant
de l’altre, s’hi van abraçar
com mai, no ho havien fet
cap dels dos i, dels seus llavis
ni un mot va brollar-hi.

Sons de silencis els
combregaven tostemps..

Arran d’una mar callada,
van ballar dolçament,
amb tentinejos
d’aigües calmades,
on els seus cors bategaven
a l’uníson,
on, els seus llavis
taral·lejaven la mateixa cançó,
on les seves mans
s’estrenyien
d’inquietants suavitats,
on els seus peus nus,
al compàs del sabulós,
s’hi acolorien de grànuls
daurats.....fent-los refulgir.

I, s’hi van estimar sense paraules,
amb remoreigs de pentagrames,
on les notes musicals en feien
saltirons d’un musell a l’altre,
amb pupil·les dilatades, expandint
els seus cossos de rajolins amorosits.

Sons de silencis els
embolcallaven a tot dos plegats...!

Van dansar fins l’arribada del crepuscle
i, en clissar una lluna plena
que a sobre d’ells, de roig flamejava,
s’hi van fer el primer petó
 i, ell, amb els seus cabells llargs
i, rossos, a la seva estimada
la va llaçar de purpurines,
cerclant-li la seva cintura de
garlandes esgrogueïdes;
de la mà la va agafar-hi, tendrament,
i, a recer del seu cos de gegant
la va acollir entre les seves ramalles,
cargolant-la de carícies i d’un munt
d’abassegades.

A dintre de la seva nau de núvols,
se la va endur a fer recorreguts
de noves galàxies.
I tot ho varen entreteixir sense
diàlegs aparaulats, no precisaren dels vocables, tan sols, els seus sentiments
feien esclatar un cúmul d'esdeveniments
sense que cap dels dos ho hagués planificat


Sons de silencis els empentaren
a esclafir una i altra vegada
de renovades poncelles...!

Adela Payá i Prats