MELANGIA...

                               



Briton Rivière ( 1840-1920 )
" El sueño eterno " ( 1868)
The Long Sleep


                               

MELANGIA...


Pètals de flor
pels vents, ondulats;
onades de mar
de vels, encobertes,
que als espais esguiten
de tentineigs;
pinzellades d’aquarel·les
malves, acolorint
cels salabrosos.

Corol·les volatilitzades,
ales d’aucells onejant
pels airecels;
plomes de lilà....!
i, tu,...... tot oblidadís,
plovisquejat
per arracades de safirs,
assegut per sobre
del teu desballestat
balancí, ...t’has atrevit
a entreobrir
el teu musell escrostonat,
fent de safareig
a tots aquells
els nostres records
del passat,
engolint-te imatges,
paraules i, versos,
desencisant la màgia
de tot allò que ens va
omplir de sortilegis
i, d’encanteris.

Amb els teus punyals
de gel, rebrollins
de dentegades esmolades,
els fils que ens
van unir, a tots ells, els hi
vas tallar i, presumint
d’aquesta la teva solitud,
dels meus llagrimons
hi vas donar a beure
a tots els voltors.

El meu cor embolcallat
entre farcells,
li’n vas oferir com ofrena
a les muses de l’oblit
i, ara amb un gros somriure
hi fas veure a tothom
el que mai, no hi va ser
de veritat.

Segueixo enlairada
amb ventalls de llavis
engelabrits,
cercant dolces
molses on acotxar
besades endolades,
i, encara que m’has cisellat
amb sentiments
de calabruix,
el Sol a les matinades,
a per mi hi ve i,
em bressola
entre els seus feixos
ataronjats;
em xiuxiueja
a cau d’orella,
que he d’aprendre
a difuminar-te’n
i, entre melodies d’estels
m’adormo arraulida
als teus braços d’antany,
somio que tal vegada
una mica, potser si, que
em vas estimar.





Adela Payá i Prats