AVUI PARIS; DEMÀ QUALSEVOL ALTRE PAÍS (13-11-2015)

Thomas Kinkade ( 1958-2012 )  " París "

                               

AVUI PARIS; DEMÀ
QUALSEVOL ALTRE PAÍS
(13-11-2015)

No ens enceguem
i aprofundim
més enllà del que
ens volen fer creure.

Ja ho sabeu, el món
està dirigit
per entitats malèvoles
des de fa segles,
i, al davant de les capses
esclafa cervells, ens
ompliran d’imatges
i, de sons que fan atabalar
ments i consciències..

Tot està programat
per a fer-ne de nosaltres
uns ninots penjadissos,
als quals fer-los giravoltar
en favor dels qui dirigeixin
aquest món....Ni tan sols
governen els nostres
mandataris,
al darrere d’ells, operen
altres forces que tothom
desconeix...

Un humà, s’hi diu què és
aquell que té la capacitat
de sentir-ne afecte, compassió
i, solidaritat amb el seu proïsme,
el contrari, serien els anti-humans:
aquests que s’hi fan passar
pel que no són
amb llengües almivarades
de vocables endolcits
amagant realitats
encobertes...
Ells, ens projecten al davant
nostre, veritats barrejades
amb holografies irreals,
reblertes de personatges
de carn i d’ossos amb uns
altres de ficció
i, tot ho tenen entreteixit
per a confondre-nos
a cada passa que en fem;
és la seva manera subtil
de dur-nos
al seu terreny i, fer-nos
còmplices de les seves
barbàries.

Rés és exactament com ho declaren,
n'hi han buits i, enigmes que desxifrar...!

Hem d’aprendre tots
a excavar territoris engrunats
on creixen flors endolades
i, endinsar-nos a la naixença
dels seus arrelaments.....
Uns pocs de molts, són ensinistrats
per a fer-ne de les seves malifetes
un acte representatiu d’una majoria
que no s'hi correspon..

És cert, ha mort gent innocent
d’una manera acarnissada;
és injust, desmesurat, inhumà,
pervers, desvergonyit i, sense cap sentit....

Però hem de saber que tots
els dies, atempten contra tots
nosaltres:
Ens donen a beure d’un xarop
que anomenin paüra;
cullera rere cullera,
ens paralitzen fins a ser-ne
incapaços de balbucejar
ni un sol de mot...
Ens hem fet adeptes
a la mansuetud...
N’estem còmodes
amb les nostres argolles
i, que tirin de nosaltres
com si fóssim bèsties....

Un dia ens lliurem, i a l’altre
ens morim....Tot obeeix a un pla
sàdic i malèfic d’unes llavoretes
malaurades que tostemps
instaurades a la Terra,
han lluitat en contra de l’amor...

Qui són ells...?

Entre tots ho hauríem d’esbrinar
i, alliberar
aquest planeta de tantes calumnies
i, de tantes fosquedats....

A nosaltres, els que ara n’estem
ací, ens hi toca enllumenar
la nostra Terra i fer-ne esvair
a tots aquests <ens> que gaudeixin
de fer-nos espaordir amb totes les
seves atrocitats....

Adela Payá i Prats