MÀGIA-2
La
Màgia em va fer
penjadissa de les
corbes del teu cervell.
penjadissa de les
corbes del teu cervell.
Com arracada, del teu penar,
a dintre teu m'arronsava
solcant aigües tèrboles,
fins que un dia de gebre,
empolainada de roselles
vaig esclafir de poncelles
al fons del teu cor.
Ara, te n’has convertit
en el mag dels desencanteris
i, cerques a la teva fada
enaltida, a sobre del brancam.
Has
descobert a poc a poc
els teus sortilegis adormits,
i, de puntelletes tot tremolós,
escarbotes grutes soterrades
on una bruixa del sud
et mostra viaranys de saviesa.
els teus sortilegis adormits,
i, de puntelletes tot tremolós,
escarbotes grutes soterrades
on una bruixa del sud
et mostra viaranys de saviesa.
Escletxes
de llunes
mentideres, als homes
de faules confonen,
i, un estel de pedrís
amb musells de llops
als incrèduls se'ls ha engolit.
mentideres, als homes
de faules confonen,
i, un estel de pedrís
amb musells de llops
als incrèduls se'ls ha engolit.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada