 |
|
Mercè,
recitant al poble de Muro....
|
MERCÈ:ESCRITS AL SEU
PARE....Avui, després de tants anys,hem trepitjat el carrer deSan Roc, a Muro, .....Aquestcarreró tan emplenat derecords i de vivències,on avui, filleta Mercè, alteu pare, li n’has fet els honorsamb les teves paraules...Arrecerada a la Font de lesquatre canelles, he quedadaper un instant, trasbalsadapels degoteigs de l’aigua, onen un temps passat, el teupare i jo, festejàvem d’amagatalls,entre els esclafits dels motsburlescs, que gairebé tothomen feia de nosaltres dos....No n’hi ha pitjor rancúnia quela d’aquells que fan repudiesdels actes amorosits...Tal vegada,perquè mai no han sabut estimar ningú,o potser, perquè mai no han estat estimatsde veritat, per cap criatura...El nostre Amor, va estar encalçatpels constants murmuris:els mormols dels desarrelatsen sentiments i,els rebomboris de les aigüesque tan rítmicament rebrollavena les fonts, empaitant-nosamb els seus reguerols,i, a més a més, a tothora, arraulits,força protegits de les estridènciesdels desencisats...Ens vam estimar tant,....tant queningú mai no ho sabrà,i, ens acaronàvem les ànimesllegint-nos poemesamb preludis de llums crepuscularsi, en arribar la nit, recorríem caminsde tornada a casa, ben agafats de les mansi, cantant cançons que entonàvem tots dosplegats, dessota d’un cel, curull d’estels.Tanmateix, n’hi havien monyons amb ditstrasplantats i ben grossos,que a sobre de papers esborronats enfeien anotacions dels nostres encontres,com també un eixam de cotorresamb llavis crivellats de vocablesescandalosos, que qualsevulla cosadeformaven, fent de l’amor,un reclam de garses amb becsespicassant mots endolcits.I avui, curosament, tu, al teu parel’has recordat, al davant de tothom,com l’ésser més excel·lit al seu poble.Quina joia més gran.....!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada