 |
|
René
Magritte ( 1898-1967 ) " De Calcomania "
|
AL REVERSDEL MIRALL...Mans, que qualsevulla cosa, marceixen,replegades en dits, que assumeixenels seus delits, per encongir-ho tot;llavis, escopint paraules tafaneresque tothom accepta escoltar-ne, sensedilacions ni prerrogatives;orelles ben ensordides, com tamponades,que tan sols senten el que volen sentiri, que de tant en tant, deformenvocables fets a la seva mida;ulls de colobres, imitant esguardsde xais embadalits, arrabassant tretsque no els corresponen...Cossos encerats, amb ungüents ancestrals,que cap sentiment, no cobegen a dintre seu;cervells programats, per a desfer-nela mateixa vida....pam a pam...
Presumpció dels cors reblertsde volences no curullades, a dintre seu,emulació d’emocions fingides,enlairant proeses, emplenades de vacuïtats,creient-se els grans herois i heroïnesen deslliurar-se’n de les estimes,com si l’amor, fos un cadenat....Pensaments, per viure al tall de la navalla,quan a cada campanada dels rellotgesja se n’han coltellades les seves pellofesuna i altra vegada, sense pietat,sense commiseració...
Fugacitat de la vida, què en capgirar-s’hija se n’ha escapolida, amb aliancespactades amb els estels....I al contemplar-s’hi de nou,als miralls:absències de formes,cap ésser humà s’hi reflecteix, ....nomésun esglai s’hi sent, una brisa suau,que des de les vidrieres entreobertestraspassa amb delicadesales onades cristal·lines, al revers dels espills,mentre a l’anvers, una dolça criatura,tota endinsada de degoteigs blavencs,refulgeix de benaurances i, d’encanterisamb aleteigs de voliaina enamoradissa....Adela Payá Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada