BESADES QUE MAI NO ACABEN....

Águeda Climent i Payá ( 1980 )

  " Besades en la Nit "

                                  
                                             

BESADES QUE MAI
NO ACABEN....

Besades nocturnes, motejades

de pupil·les eixamplant-se,

mig endormiscades;

mossegades, amb afanys

d’encendre espelmes extingides.

Dos tulipes ruboritzades de roig,

fent acoblament dels seus pètals

amb plecs i replecs de corol·les,

fusionant-s’hi amb delits de voler-ne

germinar en més rellucs de petons..

Una nit eternitzada de llargues

carícies, ablanint pells caigudes

en letargia, que de sobte, s’envelluten,

de dolces sedalines;

plomes d’ocells, esllavissant-se

per les carenes, i pels cimalls,

aletejant per sobre dels torsos

eriçats, fent eclosions d’estremiments

i, sadollant ànimes dormilegues...

Besades nocturnes, assaborides

amb perfums de llengües de maduixes,

i, essències de melicotó,

recorrent grutes oblidades,

llepant espais d’amagatalls,

fent escorrialles de regalims,

desvetllant raconets esmorteïts

amb aromes de mirra i, de sàndal.

Cossos delirant per imitar als llavis,

fent travessies de complicitats

i, d’annexions, ....Ajuntant-s'hi a cada

alenada amb més devoció, per fer-ne

fruïció a les seves pellofes,

espetegant-les en un garbell

d’espurnes, que als musells encenguin

de més i més, floracions en ebullició..

Una nit força acaronadora, de mans

i dits entortolligats, esprement

troncs, fins a fer-los adelitar-se’n

entre escampalls de fluids vessats

a l’entrecuix dels éssers amorosits,

inundant els espais de gemecs i

d’esbufecs, enaltint llambrots

amb els colors més vermellons,

mai més, entrellucats, en rompre

les aurores.....

Adela Payá i Prats