BALL DE SENTIMENTS EMBRUIXATS...

                               
                                      


Francisco de Goya
 ( 1746-1828 )
 " El Colós "
                                
                                      



BALL DE SENTIMENTS
      EMBRUIXATS...!                 


Ens hi vam fer de dol,
en el precís moment
que els corrents del teu rierol
s’hi van assecar,
arrossegant al seu darrere
un reguitzell de peixos
asfixiats i, ben morts,
cuetejant fins a l’últim alè.

Ens hi vam emboirar
en l’instant que tu t’hi vas
negar a lluitar pel que
senties, .....Et seduïa més
dissoldre’t plàcidament
entre cossos de cera,
rígids i, ben estàtics
que cap cosa no hostatjaven
a dintre seu,
abans que rescatar-hi
al presoner que tostemps
vas tenir-ne encadenat
i força constrenyit
entre núvols
clapats de carbonissa.

Ens hi vam fer enemics,
aquell dia, que tu em vas
dir que jo n’havia guanyat
la guerra, ...des d’aleshores,
que em preguntava:
com n’era possible que l’amor
entre un home i, una dona,
tingués per tu, connotacions
de bel·ligerància....?

Ens hi vam desarrelar de tots
dos plegats, aquell jorn,
que hi vaig descobrir que tot
ho acolories amb pinzellades
maldestres, fetes amb traços
de gargots, on la teva sornegueria
envers les estimes, hi reflectia
per sobre del llenços, les pitjors
monstruositats, que mai no n’havia
ataüllat a dintre de cap quadre.

Al xivarri, on les bruixes dansaven
al voltant del foc, tu romanies
amb llambrots de drac,
desplegant flames de foc, al bell mig, de les foguerades i, reies tot embogit,
com un monstre eixit de les pintures
Negres de Goya.

Adela Payá i Prats