SIRINGA...

Edmund Dulac (Francia. 1882 – 1953) – 

 Pan y la ninfa Siringa. 1935. 

del libro de Hugh Ross Williamson,

“amores entre dioses y mortales”

                                  

SIRINGA...

(Basat en el mite grec
de Pan i Siringa)

Una vida s’agosteja
per les voreres
dels rierols
com un vegetal
esmorteït...
Fugissera de les
grapes del seu agressor,
se n’ha pogut alliberar...

Ella, la nimfa Siringa,
fugint del faune Pan,
meitat home
meitat cabrella,
amb dues banyes
sobreeixint-li
pel seu front,
i, peülles de cabrot,
en un jonc de cànem,
el riu Ladón,
l’ha convertida
per així, deslliurar-se’n
del seu persecutor...

Els canyars tentinegen
amb els bufits del vent,
i, Pan, corprès,
d’aquells suaus sorolls
a les seves mans
a Siringa, l’ha transformada
en un desconsolat Flabiol..

Ell, ben devanit, a la fi
va trobar com estar-se’n
amb ella i, amb la música
al mateix temps.
Va descobrir-ne com
entaular converses
amb la seva estimada...

Ella, adés jonc,
adés flabiol,
en cap moment
no va poder escollir-ne
el seu destí...
Presonera dels quefers
d’un sàtir del bosc,
als seus llavis
cenyida, s’hi va ajaçar
per sempre,
entonant tristes melodies...

 Adela Payá i Prats