ON TROBAR LA NOSTRA LLUM...

VINCENT VAN GOGH

ON TROBAR
LA NOSTRA LLUM ?

Arribaran les pors i,
els per què
i, aquelles preguntes
sense cap resposta,
i, potser, mai entenguis
aquestes injustícies,
què al nostre planeta,
tots els dies, s’hi ajoquen
sense dir-nos a cap de
nosaltresn el per què,
de tantes escomeses
sense sentit.

Tots els jorns ens visiten
els monstres famolencs
i, força assedegats,
van disfressats de guerres,
de pobrissalla,
de mesquineses,
de puixança,
de malalties,
de nens que venen al món
per a sobreviure uns instants
i, després marxar, víctimes
de tantes atrocitats.

I ací, s’hi estem nosaltres,
contemplant un amfiteatre
d’insensateces,
tots encoberts per gramalles
ben porugues i, no fent gairebé
res de res,
per a canviar la nostra Terra.

La Mare Natura, em parla i,
em diu :
que mai ella, atemptaria
contra nosaltres,
que he d’esbrinar
uns altres enraonaments,
ben ocultats, a propòsit,
que no he de conformar-me’n
amb el que em diguin,
els caps de torn.

Els qui s’hi han erigit,
en amos d’aquest món,
no volen paradisos on viure,
s’hi complauen
en fer destrosses
de qualsevulla bellesa,
deliren per fer-ne entenebrir
a tothom d’obagues i,
ningú sap qui són
aquests éssers infernals,
que amb nosaltres conviuen,
però que res de bo,
no ens volen regalimar.

Aquesta lluita abismal
ja hi triga massa,
ja són un cúmul
de segles confrontant-nos
amb les mateixes bregues...
S’hi fa fins i tot, ben avorrit...!
Les nostres ànimes,
ja es queixen
de sentir-se’n tostemps
empresonades.

Aterrar a un lloc on només
hem de sobreviure sense cap
possibilitat d’evolució espiritual,
ja n’és d'aclaparador;
aleshores,
no serà que algú ens hi
hagi ficat a dintre d’una roda
( Samsara)
de la qual no volem
formar-ne part
i, que cada vegada que
naixem és a contracor nostre,
on una immensa sarpa
amb ungles esfilagarsades,
ens empenta
a instaurar-nos on no volem
romandre..?

Quin suplici per als nostres
esperits, aquesta vida de grillons
i, de cadenats..!

Hem de trobar el més aviat
possible, les claus que tots
els forrellats òbriguen
i, transformar la nostra
galàxia  en un camí de llum
i, de benaurança,
descosir tos els fils
que a la nostra Terra l'hagin
sargida de més
i més gandalles,
solapant-s’hi sense
cap tipus d’explicació i,
aniquilant-nos de les nostres
espurnes embolcalladores.







Adela Payá i Prats