CARTES CONFOSES...

                 Francisco de Goya
                   ( 1746-1828 )

                          

          

  
      

            

CARTES

CONFOSES...

Aquestes paraules
teves,
entreteixides
per sanefes
enternidores,
subtilment
brodades
pels teus dits
d’estalzim,
només van fer l’ús
per a ser-ne escrites
a sobre d’un paper;
mai, tingueren
cap missió
per complaure a l’amor,
encara que a d’ell
li arrenquessis
les seves gansalles
descosides.

En cap moment,
emprengueren
el seu vol amorosit,
tan sols, s’hi van quedar
com brisalls esmorteïts,
difuminant-s’hi
entre les tonalitats
blavenques
i, emmascarant-s’hi
de les fumaroles,
pels volcans
vomitejades.

Escrits de vocables
que hi anunciaven
fets somorts,
com si amb els traços
de l’escriptura
volguessin posar
punt i final
als mots esporuguits,
tremolosos, de les
seves incerteses
mentideres,
per tal d’assolir
nous cossos que
temptejar-ne..

Actes reblerts
d’absències
i, llaurats pels somnis
crivellats,
què a les lletres
inundaven de més i més
esborralls,
on les metàfores
i, les hipèrboles
s’hi estimbaven
pels penya-segats
abans de sofrir
la seva transformació
en expressions
d’honestedat.

Adela Payá i Prats